OBJECTIUS

• Fomentar actituds de respecte a la diversitat i la diferència.
• Reflexionar sobre la diversitat corporal.
• Afavorir la integració sense pretendre que tots siguem iguals.
• Identificar actituds i conductes discriminatòries.
• Potenciar la intel·ligència emocional.

MATERIAL

• Ordinador, altaveus i projector. Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=w83088tv9e8

CONCEPTES CLAU

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

1. S'introdueix l'activitat com un espai de treball grupal sobre com aprendre a respectar les diferències entre les persones i es procedeix a la projecció del vídeo.

2. Dividim el grup en 4 o 5 subgrups. Cada subgrup haurà de respondre a les següents preguntes:

3. Una vegada finalitzat aquest treball, cada grup exposarà el treball en grup gran. Per a agilitzar la dinàmica, cada grup respondrà una de les preguntes i els altres grups poden complementar la resposta.

4. Finalment demanarem a exemples de situacions quotidianes en les quals puguin fer un paral·lelisme amb la història del conte.

Podem guiar la reflexió col·lectiva de la següent manera:

Podeu donar exemples en els quals una persona pugui sentir-se com Cuadradito (portar ulleres, tenir menys alçada, ser més gran, etc.)? En alguna situació, us heu sentit com Cuadradito?

En el conte, Cuadradito intentarà amb totes les seves forces doblegar-se, estirar-se… el que sigui per a passar per aquesta la porta. Però els seus esforços seran en va, mai podrà deixar de ser quadrat. Els amics hauran de reunir-se per a donar amb la millor manera de solucionar el problema.

Per descomptat, la solució no passa per canviar a Cuadradito, perquè sigui com les altres. Totes les persones som diferents i per això, és important aprendre a respectar la diferència. La integració i la inclusió només és possible acceptant la diferència, sense pretendre que tots siguem iguals.

Cuadradito es doblega, s'estira, intenta mentalitzar-se que ha de ser diferent. Però no pot i ni falta que fa! A vegades, les persones intentem encaixar fingint ser d'una altra manera perquè el grup ens accepti, més en un període difícil com l'adolescència. Però cada persona és única, rica en la seva diferència, i això no és dolent, sinó tot el contrari.

Podem aprofitar per a treballar la diversitat corporal que es refereix a la varietat de formes, grandàries i característiques físiques que existeixen en els cossos de les persones. Els nostres cossos tenen diferents formes i grandàries, colors, es mouen diferent, etc. És important respectar i valorar la diversitat corporal, perquè tots els cossos mereixen ser acceptats tal com són. Quan fem comentaris negatius sobre l'aspecte físic d'algú danyem els seus sentiments. El que realment importa és com ens tractem mútuament per això, és millor celebrar la diferència!

La igualtat no consisteix en el fet que les persones siguem iguals i ens tractin a totes per igual sinó en respectar que cadascú és com és i que és la societat la que deu adaptar-se a les peculiaritats de cada persona, proporcionant-li un espai on créixer segur i protegit.

La diferència ens enriqueix, la igualtat ens uneix, la inclusió ens fa fortes i el respecte ens fa millors persones. És important assenyalar que els problemes se solucionen millor en conjunt, perquè en grup les coses es resolen millor, i més si es tracta d'ajudar a un amic.

Com a societat tenim la responsabilitat cap a totes les persones de crear llocs, espais, on totes tinguem cabuda i no es generi exclusió. A partir de la pregunta: Se us ocorren exemples (anar en cadira de rodes, portar vel, ser homosexual o una persona trans) de com la societat pot ser excloent?, podem aprofitar per a reflexionar sobre la LGTBIfobia, el racisme, el sexisme o el capacitismo com a maneres de discriminar i excloure a partir de prejudicis que és important desconstruir i confrontar.

És important generar un espai grupal còmode i de no judici perquè cada persona se senti lliure per a compartir experiències pròpies en les quals s'hagi sentit exclosa.

El treball educatiu serà més profund si proporcionem estratègies de resolució de conflictes:

• Acte-escolta, atendre el malestar que estem sentint i localitzar quina és la seva arrel i els seus motius.
• Comunicar a les altres persones implicades que alguna cosa ens està assegut malament o no ha assegut malament en el passat. Com més aviat millor ho parlem abans podrem solucionar el malestar.
• Explicar a persones de confiança les situacions que ens generen malestar.
• Parar esment a quan som part d'un grup que està excloent a una persona o a diverses persones i pensar en com podríem incloure-les.
• Escoltar activament quan una persona ens explica que sent malestar i buscar solucions mútuament satisfactòries.