Resum

Aquesta tesi doctoral analitza la situació de la Salut Sexual i Reproductiva (SSR) entre les Persones Joves Adultes (PJA) de 18 a 25 anys a la província de Benguela, Angola, en un context marcat per altes taxes d’embaràs adolescent, elevada prevalença d’infeccions de transmissió sexual (ITS) i persistència d’avortaments insegurs. La recerca parteix d’una perspectiva interseccional que entén que la vulnerabilitat juvenil no depèn només de l’edat, sinó de la interacció entre gènere, territori (urbà/rural), nivell educatiu, classe social, cultura i religió. Aquests factors configuren desigualtats estructurals que condicionen l’accés a la informació, als serveis de salut i a l’exercici efectiu dels Drets Sexuals i Reproductius (DSR). La tesi adopta un disseny mixt. El primer estudi, quantitatiu, es va desenvolupar als municipis de Benguela, Lobito, Cubal i Caimbambo mitjançant qüestionaris estructurats. Els resultats indiquen que el coneixement profund sobre SSR és limitat i que gairebé la meitat de les persones participants declara conductes sexuals de risc. L’origen urbà, l’edat més avançada, ser dona i utilitzar revistes i Internet com a fonts d’informació s’associen a un millor coneixement, mentre que les conductes de risc s’associen principalment al sexe masculí. No es van detectar diferències significatives entre zones urbanes i rurals pel que fa al risc sexual. El segon estudi, qualitatiu, basat en grups de discussió a Lobito i Cubal, analitza percepcions i preocupacions. Les principals inquietuds són els mètodes anticonceptius i l’avortament, l’embaràs precoç, les ITS i la violència basada en el gènere (VBG). Els comportaments estan condicionats per la desigualtat de gènere, la cultura i religió, l’accés als serveis sanitaris i el nivell d’informació. La recerca identifica diferències segons gènere i territori. Les dones urbanes mostren més preocupació pels anticonceptius i l’avortament; els homes urbans, per l’embaràs precoç; els homes rurals, per les ITS; i la VBG preocupa especialment les dones. També es detecta menor participació rural i més reticència femenina. La tesi desenvolupa un model innovador de “circuits de vulnerabilitat”, que explica com la interacció de factors estructurals genera desigualtats en l’accés als DSR. Aquests circuits poden conduir a avortaments insegurs o a la continuïtat d’embarassos no desitjats. Com a estratègies de sortida, s’identifica l’activisme juvenil i religiós com a mecanisme de resiliència i empoderament. En conjunt, la tesi aporta evidència sòlida per orientar intervencions integrals amb enfocament de gènere i interseccionalitat.