• Identificar emociones i sentiments i la seva relació amb allò que fem o no fem
• Entrenar la capacitat empàtica
• Treballar el procés que ens porta de les situacions a las decisions: veig-penso-sento-necessito-actuo

PERSONES DESTINATÀRIES

La dinàmica és adaptable a diferents espais de realització i a nivells d’atenció i maduresa diversos. S’ ha dut a terme amb joves d’entre 14 i 21 anys en els següents espais:

• Espais d’educació formal (centres de secundaria obligatòria y post-obligatòria, universitats, etc.)
• Espais d educació no formal (educació en el temps lliure)
• Espais comunitaris (casals de joves, espaio de barri)
• Centres de justícia juvenil
• Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE)

Una sala suficientment àmplia per a que les persones assistents puguin seure en semicercle o al voltant d’una taula i puguin moure’s.

• Vídeos “Inteligencia emocional adolescentes” i “La rabia de Hache”
• Ordinador, projector, altaveus
• ANNEX 01. Targetes d’emocions
• ANNEX 02. Situacions
• ANNEX 03. El camí de les decisions

CONCEPTES CLAU

1. Expliquem i pactem les normes de l'espai: respecte, escolta, confidencialitat, no judici. És important tenir en compte que el pacte funciona en tos dos sentits: entre les i els joves; d'elles i ells cap a la persona referent; però també d'aquesta persona cap a les i els joves. Per exemple, seria especialment contraproduent que els i les joves se sentissin jutjades per la persona referent.
2. Posem els vídeos “Inteligencia emocional adolescentes” i “La rabia de Hache”. A continuació repartim totes les targetes amb les emocions (Annex 01) al grup i preguntem quines de les emocions que els han tocat apareixen en els fragments que acabem de veure, en quin moment apareixen, i comentem com se senten aquestes emocions, si són agradables o desagradables, en quina part del cos les notem… És interessant preguntar-nos si els nois i les noies vivim les emocions igual i el per què d'aquestes diferències.
3. Una vegada hem entrat en l'esfera emocional, expliquem que reconèixer emocions i necessitats determina les decisions que prenem en les nostres vides, i que dedicar-nos temps d’auto escolta ens permetrà prendre millors decisions per a nosaltres mateixes. Per posar-ho en pràctica col·loquem al terra les “rajoles” del “Camí de les decisions” (Annex 03), expliquem breument què significa cada rajola i a recórrer el camí usant les situacions de l'Annex 02. La proposta és demanar un voluntari o voluntària que es posi en la pell de la persona protagonista de la “situació”, i que recorri el camí pensant, en la situació concreta, el o la protagonista: què és el que veu/escolta/percep, què és el que pensa, quina emoció-sentiment li genera, què sent que necessita i com decideix actuar. Hi ha algunes situacions en les quals hi ha dos personatges, que poden anar recorrent el camí en paral·lel. Diferents persones poden identificar pensaments i sentiments diferents per a la mateixa situació, que els poden portar a decisions diferents, i aquesta és la grandesa de la dinàmica. Uns exemples poden ser:

Quan acabem de recórrer el camí amb una situació, podem preguntar al grup: algú pot identificar un altre sentiment o una altra necessitat possible? Com podria ser en aquest nou cas la decisió que prendria el o la protagonista?

La proposta és triar 3 o 4 de les situacions proposades i, a partir d'aquí, preguntar si algú vol compartir (a través de la dinàmica del “camí de les decisions”) alguna situació que li generés una emoció forta i en la qual no va saber què fer. En cas que ningú del grup vulgui, es pot continuar amb les situacions proposades en l'Annex 02.

• Recursos pedagògics online per la igualtat. Ajuntament de Barcelona. (Accés gratuït però cal registrar-se)
• Ells. Sobre masculinidad y emocionalidad en el blog Karici.es de Rosa Sanchís