Resum
Aquesta és una exposició on autores i participants es donen permís per explorar les violències que reben com a lesbianes. És la mostra d’un procés creatiu en construcció, on les experiències vitals són el punt de partida, i la por i la ràbia, material sensible. Com parlar de la violència estructural sense caure en allò individual o aïllat? Com fer-ho des dels cossos i de manera col·laborativa?
El projecte ha volgut estirar del fil de la paraula lesbofòbia, desembolicar-la i anar més enllà de la ‘fòbia’ per trobar el seu revers: un entramat de violències que protegeix un complex sistema econòmic, social i ideològic: el cisheteropatriarcat.
A través de tècniques artístiques com la fotografia, el vídeo o el collage, la mostra convida a les persones assistents a fer un recorregut per diferents experiències individuals i col·lectives que generen una narrativa. No hi ha un recorregut únic. L’exposició està formada per diversos espais que dialoguen entre sí i que responen a preguntes i situacions que el propi procés creatiu ha plantejat: les violències que es produeixen en espais íntims i familiars, el llenguatge, el desig, les resistències...
