Resum
Aquesta tesi pretén ser una aproximació a la pràctica cross-dresser a través d’una
etnografia realitzada, principalment, al club EnFemme de Barcelona. Avui dia, el club
es defineix com un grup de recolzament per a “persones transgèneres: cross-dressers,
transvestits i transsexuals”.
El cross-dressing es caracteritza per una contemplació i expressió del gènere no
persistent en el temps i en l’espai. Refereix a la presentació i representació social del
propi cos i per tant del gènere, depenent de les esferes socials en què aquest s’expressa;
en particular, entre persones assignades i llegides com a homes, i moltes qui
s’identifiquen com a heterosexuals. Revela l’experiència dinàmica de les identitats i la
flexibilitat classificatòria, així com les ambivalències i la complexa situació que pot
viure o percebre la persona en relació a la identitat de gènere o a l’expressió del gènere
en les societats occidentals modernes. Sols s’explica a través d’un acoblament d’altres
posicions com la classe social, l’edat, l’indret de procedència, etc. La tesi mostra com
les decisions entorn el seu mode de producció i d’expressió, sovint a través de
l’ocultació en el sí dels entorns més immediats com la família, no poden desvincular-se
dels processos de construcció sociocultural. L’abordatge teòric parteix de la concepció del sexe-gènere-sexualitat com un fet cultural.
És hereu dels estudis que han problematitzat les organitzacions categòriques basades en
sistemes binaris polaritzats, i han proposat la necessària desnaturalització de les
identitats [de gènere] com a alternativa històrica, en termes simbòlics, materials i
polítics. La investigació no dissocia la producció acadèmica, dels feminismes i els
activismes. L’atenció rau en com prenen forma entre ells. Més enllà dels reconeguts
mètodes qualitatius usats, la comprensió final ha emergit de les dinàmiques de contacte,
negociació i reconeixement al camp.
La recerca s’ha orientat en comprendre la forma que pren el Secret del cross-dressing,
els impactes que genera el contacte i vincle amb una comunitat, així com els processos
de diferenciació del cross-dressing en relació a d’altres persones i col·lectius:
transformistes, travestis, transexuals, etc. Al final del recorregut, ha estat possible
sintetitzar tímidament la qüestió que m’orientà a la recerca: què entenc per violències
trànsfobes. En particular, la seva producció i impacte en i a través del cross-dressing.