• Reflexionar sobre la importància de la negociació i la comunicació.
• Posar el plaer i el benestar com a bases de la cura de la salut sexual.
• Oferir estratègies per comunicar els desitjos i els límits.
• Reflexionar sobre com afecten els mandats de gènere a les nostres sexualitats.

Una sala suficientment àmplia per poder-se asseure còmodament, potser en semicercle, i que disposi d’ordinador, projector i so per poder projectar un vídeo. En general, amb l’aula ordinària serà suficient.

MATERIAL

Vídeo: Play Party! Parlant del “calentón”: estratègies de comunicació per a sexualitats més plaents.

1. Introducció: Podem trencar el gel llançant al grup la pregunta: Què és parlar del sexe? Segurament, a part de l’enrenou i dels riures, alguna persona comenti que parlar de sexe és expressar el que ens agrada, el que ens ve de gust, com volem que succeeixin les coses, si volem utilitzar protecció, etc. A continuació, podem llançar preguntes com: És fàcil anomenar el que ens agrada i el que no ens agrada? Estem acostumades a fer-ho? Fa vergonya, tala el rotllo? Com sabem el que li agrada a la persona amb la qual compartim la nostra sexualitat?La veritat és que, en moltes ocasions, tant a persones joves com adultes, negociar i parlar del sexe que farem pot semblar-nos una cosa difícil, maldestre, o vergonyosa, potser perquè haurem de verbalitzar els nostres desitjos i els nostres límits, i generalment no estem acostumades a fer això.Els pactes de negociació poden ser molt variats i amplis, però els imprescindibles són:[...]

   ---

2. Situació 1: Vull sentir-te pell amb pell. Demanem al grup que expliquin amb les seves pròpies paraules què succeeix en l'escena. A continuació, els preguntem com se senten les protagonistes (còmodes, amoroses, calentes) i que s'està negociant; en aquest cas l'ús del preservatiu.És interessant explorar com se sent la protagonista quan la seva parella li proposa fer-ho sense protecció amb frases com: va vingui que t'agradés! L'altre dia no va passar res. Jo controlo. Vull sentir-te pell amb pell. És que no confies en mi?Debatrem col·lectivament a través de preguntes com: Quina és la intenció d'aquestes frases? vol fer-li canviar d'opinió? per què?Conduirem el debat visibilitzant les frases del protagonista com a frases de pressió, de manipulació dolça, de xantatge amorós… És interessant reflexionar sobre com darrere d'aquestes violències masclistes no hi ha un monstre, sinó algú que ni tan sols és conscient de la violència i el poder que exerceix. És fonamental generar una reflexió grupal per a prendre consciència sobre el poder que exerceix la donis-responsabilització de l'ús de protecció, la qual cosa, en les relacions heterosexuals, significa moltes vegades la imposició de la marxa enrere. Aquest tipus de violències estan tan naturalitzades, que la majoria de vegades, cauen en el terreny de la impunitat, perquè les persones no les identifiquen com a tals.Si volem continuar filant prim, analitzarem a continuació, les estratègies que fa servir la noia: l'escolta interna, la identificació del malestar, la comunicació, l'humor i la ironia per a donar-li la volta a les frases de pressió, la proposta d'innovar i realitzar noves pràctiques… En definitiva, la protagonista reacciona davant la pressió expressant els seus malestars i explicant per què no li ve de gust fer la marxa enrere.És convenient assegurar-nos que totes les participants entenen en què consisteix la marxa enrere (retirar el penis de la vagina abans de l'ejaculació) i posar l'accent que no és un mètode contraceptiu eficaç per la presència del líquid preseminal: en contenir espermatozoides, encara que tingui menor capacitat que el semen, també pot provocar l'embaràs.La incertesa que provoca la marxa enrere és el motiu del malestar que sent la protagonista. És crucial visibilitzar aquest malestar, per a generar reflexions i aprenentatges significatius en l'alumnat. Tenint present aquest malestar: la marxa enrere genera més plaer o més aviat ho dificulta?Podem complementar el debat amb aquestes orientacions educatives [...]

   ---

3. Situació 2: Agafa la barrereta i menja’m! Demanem al grup que expliquin amb les seves pròpies paraules què succeeix en l'escena. A continuació, els preguntem com se senten les protagonistes i què s'està negociant. En aquesta situació: la barrera de làtex (també dita dental dam)[1] per realitzar sexe oral de forma més segura. Podem preguntar al grup quines estratègies de cura de la salut s'empren en sexualitats no heterosexuals? És interessant reflexionar sobre com l’heteronorma comporta moltes vegades, el desconeixement sobre els mètodes de protecció entre dones, lesbianes, bisexuals i persones no binàries i trans*. El cas és que la majoria de les persones desconeixen els mètodes de protecció entre dones, lesbianes, bisexuals i nois trans*. Quan parlem de relacions entre persones amb vulva i de les infeccions de transmissió sexual (ITS), existeix la falsa creença que en aquestes relacions no hi ha cap risc de transmissió. Però cal tenir en compte que no estan lliures de les ITS, ja que el risc no rau en la preferència sexual si no que varia en funció de les pràctiques sexuals i com s'han realitzat.El flux vaginal és un fluid amb menor capacitat transmissora que uns altres com el semen o la sang, per aquest motiu el sexe oral cap a una vulva sigui una pràctica de baix risc. Però algunes ITS sí que poden transmetre's així (com la clamidiasis, tricomoniasis,etc.). La majoria d’ITS que es transmeten per aquesta via són de fàcil tractament, però es poden complicar si no es tracten. Unes altres com la sífilis i la gonorrea, poden ser més perilloses per a la nostra salut[2].Algunes estratègies per a la cura de la sexualitat entre persones amb vulva.[...]

   ---

4. Situació 3: Avui estic més de mimitos…Demanem al grup que expliquin amb les seves pròpies paraules què succeeix en l'escena. A continuació, els preguntem com se senten els protagonistes i què s'està negociant.La clau d'aquesta escena és que ens permet pensar en estratègies per a dir que “no” encara que no ens hagin preguntat. A pesar que sabem que, per a assegurar entorns de sexualitats lliures i plaents, tenim la responsabilitat de preguntar-nos què ens ve de gust amb les persones amb les quals compartim sexualitat, també sabem que moltes vegades això no succeeix així per molts motius: en el porno, com a referent audiovisual del sexe per excel·lència (sobretot per als nois) no es parla; no sabem com parlar de què ens agrada i què ens ve de gust; parlar fa vergonya; sembla que si preguntes és perquè no tens ni idea de sexe; etc. Per això, tenir estratègies per a dir que “no” encara que no ens hagin preguntat és una eina de reducció de riscos. En aquest cas, de reducció del risc de tenir sexualitats sense ganes o no plaents.Podem començar comentant com parlar de si ens ve de gust tenir sexe. Com preguntar-li a algú si té ganes? Podem parlar de les pors i les inseguretats que se'ns mobilitzen en preguntar: preguntar obre la possibilitat al fet que ens diguin que no. En aquest sentit, la pregunta és una eina que obre espais perquè tothom pugui sentir-se a gust. En general, és molt més fàcil dir que no si ens han preguntat. Com ens sentim quan ens diuen que no? Què sentim que es posa en joc? Podem parlar de com associem el “no” a la por a no agradar, al fet que s'apagui l'espurna… També podem parlar de com sabem (cada qui amb si mateixa/o) si ens ve de gust tenir sexe i quin tipus de sexe ens ve de gust. De la necessitat de preguntar-nos i escoltar-nos a nosaltres mateixes. De l’autoescolta sense judici.Però, de fet, en aquesta escena no es pregunten exactament si tenen ganes. Hi ha un dels nois que té ganes de sexe més genital, i un altre que no. El primer li fa saber al segon les seves ganes: em poses com una moto; vingui, dóna'm d'això que m'agrada tant… I aquí ve la clau de l'escena. Com fa el segon noi per a dir-li a l'altre que no té ganes de sexe genital? A vegades voldrem dir un “no” taxatiu. Un “no” de límit, de “ni t'acostis”. I altres vegades, pensar en el “no” com a tancament, com a clausura, com a impossibilitat, fa que ens sigui més difícil de plantejar. Però podem pensar també en el “no” com a matís, com a contraproposta, com a partícula que obre altres possibilitats. “No vull sexe genital, vull petonets i cullereta”. “No vull que et fiquis dins, em donen moltes més ganes de petonets al coll”, etc. A vegades, el “no” com a contraproposta fa que ens sigui més fàcil de plantejar. Seguint a Aurore Valverde Lugand, podem pensar en el “no” generós[3] .[...]

   ---

5. Situació 4: Creus que a totes ens agrada el mateix? Demanem al grup que expliquin amb les seves pròpies paraules què succeeix a l'escena. A continuació, els preguntem com se senten les protagonistes i què s'està negociant.Podem començar contrarestant el mite de què parlar talla el rotllo. Precisament, en aquesta escena, el que talla el rotllo és no haver parlat. No és tant que a la noia li hagi fet mal la hòstia, sinó que l’ha fet sentir com un objecte. Podem preguntar si els sembla que l'escena és realista, i si succeeix més de nois a noies o a l'inrevés i per què. Això ens donarà per a parlar del porno i de com ens afecten els mandats de gènere en les nostres sexualitats. Qui se suposa que ha de saber i “portar la iniciativa”? Qui se suposa que ha de complaure i fer tot per a agradar-li a l'altre? Com podem transformar aquestes situacions? Quines estratègies posa en marxa la protagonista? A la pràctica, en aquesta escena, qui tenia més idea de sexualitat?Podem aprofitar per a parlar de si a tothom li agrada el mateix, o de si a una mateixa persona sempre li vindrà de gust el mateix. I de com podem saber què li agrada i què li ve de gust a la persona amb la qual estem.Encara que el punt d'inflexió de l'escena no ha tant de veure amb el dolor, podem aprofitar per a parlar d'això. Cap pràctica sexual ha de provocar dolor, el que busquem les persones en viure la nostra sexualitat és plaer[4]. Si hi ha alguna cosa que ens dol és perquè hi ha alguna cosa que no estem fent bé: canviem de postura, de pràctica, de lloc o d'amant, però el sexe no ha de fer mal, ha de donar plaer. [...]

CRONOGRAMA

• Protegeix-te, cony!: guia de salut sexual per a persones amb cony de tots els gustos i gèneres. 

POSSIBLES ADAPTACIONS

Es pot demanar que treballin en 4 petits grups, que cada grup es dediqui a pensar sobre una de les 4 situacions i que després posin en comú el treball que han fet.