Resum
Mitjançant el mètode hermenèutic, l’article aprofundeix en les nocions fonamentals de la teoria
queer, amb la intenció de fer-la servir després com a marc epistemològic de l’educació social.
Per aquest motiu, col·labora en la desestabilització d’alguns binarismes, repensant la normalitat
i la seva inscripció en la pedagogia. Partint dels interrogants de Kosofsky, el text efectua una
immersió en la desnaturalització del sexe, el gènere i la sexualitat, com també en la noció performativa
de gènere amb autors com Foucault, Wittig i Butler. Aquests conceptes queer serveixen
per iniciar una anàlisi dels discursos pedagògics heterosexistes i per presentar una proposta
pedagògica que insisteix en la necessitat d’anar més enllà de l’heteronormativitat i la normalitat
com a elements d’estabilitat pedagògica. Així doncs, es tracta de desestabilitzar certeses,
trencar amb la dicotomia sexual, proposar la necessitat de fixar les bases d’un procés de deseducació,
capgirar les nocions naturalitzants de l’exclusió, i despedagogitzar la mateixa pedagogia,
particularitzant-la i centrant-la en una determinada posició de ruptura. (Extret del document)