Resum
La present tesi mostra com es van crear i com van funcionar els Centres de Planificació
Familiar a la província de Barcelona i arreu de Catalunya, en les dècades de 1970 i 1980.
La contracepció va estar prohibida durant tot el Franquisme i aquesta recerca estudia la
multiplicitat d’agents –les dones del moviment feminista i del moviment veïnal, els
professionals mèdics i els primers ajuntaments democràtics– que van lluitar pel dret a la
Planificació Familiar i van participar en la creació de nous espais d’atenció mèdica, els
Centres de Planificació Familiar. Aquests centres, abans de la legalització dels mètodes
anticonceptius el 1978, van començar a donar informació sobre anticoncepció, fer
educació sexual i contraceptiva i també oferir assistència ginecològica. D’aquesta manera,
les dones van aconseguir el domini sobre el seu cos i la decisió sobre la seva maternitat.