Accés directe al contingut de la pàgina

Dinàmiques

imprimeix

Decisions d'autocura

Destinataris: Adolescents i joves a partir dels 14 anys

 OBJECTIUS

  • Reflexionar sobre les decisions relatives a la cura de la nostra salut sexual.
  • Posar el plaer en el centre com a base de l’autocura.
  • Conèixer els principals mètodes anticonceptius.
  • Conèixer les opcions per prevenir la transmissió d’ITS.

ESPAI

Una sala prou ampla perquè les persones puguin distribuir-se en 4 petits grups.

MATERIAL

  • Targetes (Annex I)
  • Cartolina A3 que divideixi en dos: ACORD / DESACORD

CONCEPTES CLAU

  • Decisions d’autocura
  • Plaer
  • Infeccions de Transmissió Sexual (ITS)
  • Embaràs
  • Anticonceptius

 

  • Marxa enrere
  • Preservatiu
  • Vies de transmissió
  • VIH
  • Avortament

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

Expliquem i pactem les normes de l’espai: respecte, escolta, confidencialitat, no judici. És important tenir en compte que el pacte funciona en totes direccions: entre el mateix grup i envers la persona referent; així com d’aquesta persona envers el grup.

Dividim les participants de l’activitat en 4 grups (d’unes 6 persones).

Expliquem en què consisteix la dinàmica: a cada grup se li entregarà un joc de targetes amb diferents afirmacions i una cartolina grossa dividida en dues parts:

D’ACORD

EN DESACORD

El grup debatrà sobre cada una de les targetes i decidirà on col·locar-la. Si no hi hagués acord la col·locaran a la zona del mig. És important deixar clar que no importa si coneixen o no la resposta exacta, ja que l’objectiu de la dinàmica és aprendre juntes. L’interessant és el debat i l’intercanvi d’idees que es dona en cada petit grup.

Se’ls donarà uns 20 minuts per col·locar les targetes. La persona dinamitzadora pot passar per cada grup de debat per anar acompanyant o resolent dubtes. Finalitzat el temps de treball en els grups, es procedirà a la posada en comú. Podem llegir la targeta en veu alta i demanar a cada grup que doni un argument del per què l’ha posat a la zona “D’acord” o a la zona “En desacord”. A continuació, oferim algunes orientacions educatives per a cada una de les targetes.

NOTA: Només s'inclou el desenvolupament complet fins la targeta 10, si vols veure el contingut sencer de la dinàmica, descarrega't el document..

  1. EN EL SEXE NO ES PARLA, S’ACTUA. La millor manera de comunicar-nos és parlar. Per saber que l’altre està a gust amb nosaltres, o amb el que volem fer, una senzilla manera és preguntant-l’hi directament. Posar atenció a com se sent l’altra persona mentre estem compartint intimitat és un ingredient indispensable del plaer. Llegir el llenguatge corporal i entendre la comunicació no verbal és part de l’aprenentatge de la nostra sexualitat, però la comunicació verbal és una fórmula infal·lible! A diferència de les pel·lis que ens mostra el porno, la realitat té molts guions:
    • Podem comentar el que vulguem; què ens ve de gust i de què no en tenim ganes.
    • Si ens diu que vol deixar estar el que estem fent, respectem-ho sempre.
    • Insistir, pressionar i/o traspassar els límits personals és saltar-se el consentiment.
  2. ESTAR MOLT EXCITATS/EXCITADES FA QUE EL SEXE SIGUI MÉS PLAENT.
    • Estar excitades és una condició essencial per sentir desig i ganes de compartir la nostra sexualitat. El plaer compartit és el fil conductor dels encontres eròtics.
    • Aprofitarem la targeta per donar una explicació senzilla del flux vaginal: un flux present sempre en les vulves, que augmenta la seva producció quan estem en una situació en la qual sentim desig amb el resultat que qualsevol carícia sigui molt més plaent. És indispensable la seva presència en pràctiques que comportin penetració. Hem de dedicar temps a excitar-nos, ja que les presses són molt males amigues del plaer.
    • Podem aprofitar per explicar que sentir excitació compartint la nostra sexualitat amb altres persones passa més per aspectes relacionals (sentir-nos còmodes, a gust, en confiança, desinhibides, amb ganes de jugar i experimentar juntes) i per regalar-li “art” i màgia a l’encontre, que no per motius fisiològics 
  3. COM MÉS GEMEGA UNA PERSONA, MÉS PLAER ESTÀ SENTINT Hi ha qui creu que es pot saber per les cares que posa l’altra persona o per com gemega… Però aquestes pistes no són gaire fiables… I si a l’altra persona no li agrada gemegar? Hi ha persones que gaudeixen moltíssim i en canvi són molt silencioses. De vegades, no és tan evident saber què és el que senten les persones “per la cara”. Per tant, l’única manera infal·lible de saber si les altres persones estan a gust i senten plaer és preguntant:
    • En tens ganes? T’agrada? Et sents a gust?
    • Vols que ho intenti d’una altra manera?
    • Ho vols més suau/ fort/ ràpid/ lent? Vols que segueixi/ pari?
    • Són exemples de preguntes que ens poden ajudar a tenir relacions més plaents per totes dues parts.
  4. ELSEXE ANAL NO FA MALCap pràctica sexual ha de provocar dolor, el que busquem les persones en viure la nostra sexualitat és plaer[i]. Les persones que realitzen pràctiques de penetració anal senten molt plaer. Per la socialització de gènere, en el desenvolupament de la dinàmica, els nois acostumen a mostrar-se reticents a rebre penetració, per tal de demostrar la seva masculinitat. Aprofitarem la conjuntura per a reflexionar sobre la relació entre l’homofòbia i la masculinitat. Per distingir la pràctica de la preferència sexual: hi ha nois heterosexuals als quals els encanta i nois gais als quals no els agrada, igual que hi ha dones cis i persones trans* a les quals els agrada i a d’altres que no. Cada persona té el Dret a decidir com li ve de gust viure la seva sexualitat i què no li ve de gust experimentar i alhora totes tenim Dret que els nostres gustos no siguin estigmatitzats ni ridiculitzats pel patriarcat.
     
  5. SI COMENCES A EMBOLICAR-TE AMB ALGÚ, HAS D’ARRIBAR FINS AL FINAL. SI NO, NO HAVER COMENÇATAquesta targeta serveix per desconstruir el mite de “escalfabraguetes”. Sortosament, les noves generacions ho tenen, almenys discursivament, molt més clar. Igualment, ens pot servir per parlar de consentiment. En comptes de la definició clàssica de donar o no donar permís a l’altra persona, ho definirem posant el focus en si sentim o no desig i ganes de fer, experimentar, compartir la nostra sexualitat amb una altra persona. D’aquesta manera, ressaltem la importància d’escoltar-nos a nosaltres mateixes, brúixola indispensable per viure la nostra sexualitat de forma que ens generi benestar. Alguns apunts:
    • Només un SÍ vol dir SÍ,
    • Sense un SÍ és NO,
    • No vol dir No.
    • Si tenim dubtes respecte l’altra persona, preguntar és saviesa!
    • El consentiment té a veure amb escoltar-nos a nosaltres mateixes i a la persona amb qui estem.
    • Saltar-se el consentiment és el contrari d’una sexualitat plaent, aleshores és agressió i provoca gran malestar per a qui la pateix.
    • Mai no es perd el dret a dir “NO”, en qualsevol moment podem parar una relació si no ens està resultant plaent.
  6. LA PRIMERA VEGADA” FA MAL. La “primerara vegada” s’associa amb la penetració vaginal en una relació heterosexual. Podem aprofitar per combatre el coit-centrisme i l’hetero-norma i per ampliar la definició del “sexe” fins a una de molt més d’acord amb la diversitat de maneres que tenim les persones de viure la nostra sexualitat. Així sexe serien les infinites maneres de donar-se plaer sexual entre les persones (sexe oral, anal, però també jocs eròtics, carícies, massatges, masturbació en parella, petting, etc., etc., etc.). Posarem l’accent en el fet que no existeix una jerarquia de les pràctiques sexuals pel que fa al plaer, ja que això dependrà dels gustos de cada persona. Podem llençar preguntes com.En què consisteix la “primera vegada”?Si la primera vegada significa penetració vaginal, com són les primeres vegades de lesbianes i gais?Si el sexe només fos una cosa, no seria molt avorrit? 

    Aquesta targeta també ens serveix per desconstruir el mite del dolor que senten les noies “la primera vegada” que es realitza penetració vaginal. És crucial recalcar que la primera vegada no té per què fer mal, ni la segona, ni la tercera, ni la vintena, cap!

    Si en les relacions sexuals sentim molèsties o dolor, és que no estem encertant en alguna cosa. El millor que podem fer en aquestes situacions és escoltar-nos i parar la pràctica. En aquest moment, podem triar entre canviar de pràctica (recordem que hi ha infinites maneres de donar-nos plaer) o deixar-ho per un altre dia o canviar d’amant.

    És important recalcar que en les relacions sexuals sempre busquem plaer. El mite del dolor la primera vegada provoca una normalització del dolor, la qual cosa és inacceptable, què faria un noi si li fes mal el penis en les relacions? Doncs nosaltres, el mateix!

    • Per la socialització de gènere les noies arriben a les seves “primeres vegades” amb molt poc coneixement de com funciona el seu cos. La masturbació és una gran estratègia per revertir aquesta situació, ja que implica un major autoconeixement del cos i del plaer propi. Estar connectades amb el nostre plaer és una gran eina per poder negociar millors relacions més segures i més plaents.
    • És important generar un procés d’empoderament perquè se sentin protagonistes actives en la seva sexualitat, legítimes per decidir i comunicar els seus desitjos, emocions i necessitats.
  7. L’AVORTAMENT ÉS UN DRET.L’elecció d’interrompre voluntàriament l’embaràs és un dret de la dona reconegut al nostre país. Totes les dones majors de 18 anys poden triar avortar lliurement, dins de les primeres 14 setmanes de gestació. (Les setmanes es compten a partir de la data de la darrera regla). En cas de menors d’edat:
    • La interrupció voluntària de l’embaràs és possible en els mateixos casos que en les dones majors d’edat.
    • L’única diferència és que les joves menors de 18 anys han de tenir l’autorització expressa de la mare, del pare o tutor/a legal per poder interrompre l’embaràs.
  8. L’AVORTAMENT ÉS GRATUÏTDonat que és un Dret reconegut, els serveis públics de salut presten aquest servei de forma gratuïta mitjançant tècniques quirúrgiques o farmacològiques molt segures.
  9. TREURE EL PENIS DE LA VAGINA ABANS D’EJACULAR EVITA SEMPRE UN EMBARÀSEns assegurarem que totes les participants entenen en què consisteix la marxa enrere (retirar el penis de la vagina abans de l’ejaculació) i posarem l’accent en el fet que no és un mètode contraceptiu eficaç per la presència del líquid preseminal. En contenir espermatozous aquest fluid, encara que tingui menor capacitat que el semen, també pot provocar l’embaràs.
    • Quan compartim intimitat sexual amb altres persones, busquem plaer. Utilitzar mètodes contraceptius multiplica la nostra capacitat de sentir plaer, ja que disposem de tota la nostra atenció per a gaudir-ho!
    • Encara que el risc d’embaràs és menor que si s’ejacula a l’interior de la vagina, aquesta pràctica genera malestar, quedar-se “ratllades” i angoixes fins que es produeix la menstruació. I aquests malestars que en moltes ocasions es viuen soles, no tenen res a veure amb el plaer que busquem en les relacions sexuals. Estaria bé recordar que no hem vingut al món a estar “ratllades” i aprendre a valorar que aquesta situació no és justa.
    • És important interpel·lar els nois per tal de generar una reflexió profunda sobre el tema i poder generar consciència i empatia sobre el tema.
    • És important no generar una situació de judici moral, l’acompanyament educatiu buscarà augmentar la capacitat crítica de l’alumnat.
  10. LA PASTILLA DE L’ENDEMÀ NOMÉS FA EFECTE SI LA PRENS L’ENDEMÀ D’HAVER-HO “FET”??La pastilla de l’endemà és un mètode de contracepció d’urgència que pot ser utilitzat per la dona després d’una relació amb risc d’embaràs. Ofereix una segona oportunitat en cas de no haver utilitzat cap mètode contraceptiu, de la ruptura del preservatiu o haver oblidat prendre les pastilles anticonceptives habituals. Per tant, s’ha de recórrer a ella en situacions d’urgència que suposin risc d’embaràs o no planificat independentment del dia del cicle menstrual en el qual hagi tingut lloc la relació sexual.
    • Hem de tenir en compte que la pastilla de l’endemà no protegeix del risc de contraure infeccions de transmissió sexual.
    • És important assenyalar que la pastilla de l’endemà s’hauria d’anomenar la pastilla de fins als 3 dies després, ja que disposem de 72 hores per prendre-la (fins i tot n’existeix una de 5 dies). Encara que és cert que la seva eficàcia augmenta si es pren durant les primeres 24 hores.
  11. PUC ACONSEGUIR LA PASTILLA DE L’ENDEMÀ AL CAP O AMBULATORI, A LA FARMÀCIA O EN ALGUN CENTRE JOVE

  12. LA PASTILLA DE L’ENDEMÀ ES POT PRENDRE COM A MÀXIM 3 VEGADES
  13. LA PASTILLA ANTICONCEPTIVA TÉ EFECTES SECUNDARIS
  14. PODEM SABER SI UNA PERSONA TÉ UNA ITS PER LA PINTA
  15. L’ÚNICA MANERA DE SABER SI TINC UNA ITS ÉS ANAR A FER-ME LES PROVES
  16. LA MAJORIA D’ITS ES PODEN CURAR
  17. LES PERSONES QUE TENEN MÉS PARELLES TENEN MÉS PROBABILITATS DE TENIR UNA ITS
  18. SI COMPARTIM JOGUINES SEXUALS, PODEM UTILITZAR PRESERVATIUS PER EVITAR EL CONTAGI D’INFECCIONS
  19. PER EVITAR LA TRANSMISSIÓ D’ITS EN EL SEXE ORAL, ES POT UTILITZAR UN PRESERVATIU EXTERN PER AL PENIS O UNA BARRERA DE LÀTEX PER A LES VULVES
  20. ELS ANTICONCEPTIUS HORMONALS (PASTILLES, ANELL, etc.) REDUEIXEN EL RISC DE TRANSMISSIÓ D’INFECCIONS
  21. ÉS POSSIBLE CONTRAURE EL VIH PER UNA PICADA DE MOSQUIT
  22. COMPARTIR LA ROBA AMB UNA PERSONA QUE VIU AMB EL VIH IMPLICA UN RISC
  23. EL RISC DE TRANSMETRE EL VIH A TRAVÉS DEL SEXE ORAL ÉS MOLT MENOR QUE A TRAVÉS DE LA PENETRACIÓ
  24. EL PRESERVATIU FA QUE SENTIM MENYS
  25. ES FÀCIL QUE UN PRESERVATIU ES TRENQUI
  26. SI PORTES PRESERVATIUS A SOBRE SEMBLA QUE SEMPRE VAGIS BUSCANT SEXE
  27. LA GENT QUE HO FA SENSE PRESERVATIU ÉS PERQUÈ NO TÉ PROU INFORMACIÓ

[i] De vegades pot sortir el tema del BDSM, ja que els adolescents han vist 50 ombres de Grey. Podem contraatacar l’imaginari del dolor argumentant que precisament les pràctiques BDSM són les pràctiques  on més importància se li atorga a la negociació i al consentiment de les persones.