Accés directe al contingut de la pàgina

Dinàmiques

imprimeix

Moonlight

dink
Cinefòrum
Duració: 111 min.
Destinataris: Joves d'entre 14 a 21 anys

FITXA TÈCNICA

  • Títol original:  Moonlight
  • Direcció: Barry Jenkins
  • Interpretació: Trevante Rodas, Andre Holland, Janelle Monáe, Naomie Harris y Maershala Ali
  • Producció: A24, Plan B Entertainment, Pastel Productions
  • Durada: 111 min.

SINOPSI

Chiron és un noi afroamericà que viu en un barri empobrit de Miami. La seva forma no normativa de viure la masculinitat i les violències que la gent experimenta i genera al seu voltant aniran marcant la seva vida. La pel·lícula reflecteix diferents situacions que tenen a veure amb el racisme estructural i amb les complicitats masclistes i ens permeten reflexionar sobre com aquestes formes de jerarquies socials (racisme, masclisme) limiten les vides de les persones i quines estratègies utilitza la gent per intentar viure millor.

OBJECTIUS

  • Visibilitzar la diversitat respecte a la preferència sexual
  • Identificar i analitzar críticament els missatges quotidians que contribueixen a la reproducció dels models de gènere
  • Identificar actituds i conductes homòfobes presents en la nostra societat
  • Reflexionar sobre com la pressió de grup afavoreix la reproducció dels estereotips de gènere

PERSONES DESTINATÀRIES

La dinàmica és adaptable a diferents espais de realització i a nivells d’atenció i maduresa diversos. S’ ha dut a terme amb joves d’entre 14 i 21 anys en els següents espais:

  • Espais d’educació formal (centres de secundaria obligatòria y post-obligatòria, universitats, etc.)
  • Espais d educació no formal (educació en el temps lliure)
  • Espais comunitaris (casals de joves, espaio de barri)
  • Centres de justícia juvenil
  • Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE)

CONCEPTES CLAU

  • Vivència de la sexualitat (emocions /experiències)
  • Estereotips de gènere
  • Pressió de grup
  • Preferència sexual
  • Primeres vegades
  • Drets sexuals i reproductius
  • Violències i resistències

ABANS DE VEURE LA PELI

Moonlight és una de les poques pel·lícules amb un repartiment compost únicament per actors i actrius negres. Guanyadora de 3 Oscars, és la primera vegada en les 89 edicions del certamen que un actor musulmà (Mahershala Ali) guanya un premi Oscar per la seva actuació, la qual cosa ens parla del biaix d'aquests premis i de les Acadèmies de Cinema en general.

També abans de posar la pel·lícula podem explicar i pactar les normes de l'espai: respecte, escolta, confidencialitat, no judici. És important tenir en compte que el pacte funciona en tots sentits: entre les i els joves; d'elles i ells cap a la persona referent; però també d'aquesta persona cap a les i els joves. Per exemple, seria especialment contraproduent que els i les joves se sentissin jutjades per la persona referent.

PER A LA REFLEXIÓ

A partir d'aquesta pel·lícula podem treballar molts temes relacionats amb la dimensió de gènere i sexualitat: estereotips de gènere, com aquests influeixen en la nostra forma de relacionar-nos, pressió de grup, preferència sexual, la importància de l'amistat,… Però a més, totes aquestes temàtiques es representen en la pel·lícula en un barri afroamericà, de manera que és interessant perquè es poden pensar totes aquestes temàtiques partint de referents no blancs, que són els que predominen en les pel·lícules que veiem. Una de les principals reflexions que seria interessant que sortissin, gira al voltant de la idea de com la pressió de grup ens porta a fer coses que no volem fer i com les pressions de gènere limiten la vida de les persones i ens fan menys lliures.

Després de veure la peli podem obrir directament el debat o, si preferim guiar-ho una mica, podem llançar algunes preguntes:

 

  1. Per què els nois persegueixen al Little al principi de la peli? Com se sent ell en aquest moment?
  2. Hi ha una escena en la qual la Teresa li pregunta el seu nom i es dóna aquest diàleg:
    • Com et dius?
    • Chiron, però tots em diuen Little.
    • Doncs jo et diré pel teu nom.
    • Per què tots li diuen Little? Us sembla que els sobrenoms que posem o que ens posen ens agraden sempre? Què passa quan no ens agraden? Quin és el “poder de les paraules”?
  3. En l'escena en la qual estan al camp d'herba i el Kevin i el Little comencen a jugar a baralles, el Kevin li diu que ha de demostrar que no és cap poregós perquè li deixin de perseguir. Heu viscut alguna situació en què vau haver de demostrar alguna cosa perquè no us molestessin? Podeu imaginar com seria un grup de nois on no calgués demostrar gens?
  4. Què estan fent els nois al vestuari quan entra el Little? Us imagineu la mateixa situació entre un grup de noies? Per què? Us sembla que aquesta situació té a veure amb el que es parlava en la pregunta anterior d'haver de demostrar?
  5. Hi ha un moment en què la mare del Little li pregunta al Juan si li va a explicar al nen per què els altres xavals li burxen sense parar. Per què penseu que li burxen sense parar?
  6. Us recordeu de què li respon el Juan al Little quan aquest li pregunta què és un marica? El Little sap si és gai? Com es pot saber això i qui ho decideix?
  7. Per què quan es fiquen amb el Chiron a l'institut li insulten com si fos una noia (ha de posar-se un tampó, està en aquests dies…)? És vergonyós tenir la regla o ser una noia?
  8.  Us sembla que el Kevin és gai?
  9. Quan l'altre noi li proposa al Kevin que pegui al Chiron, aquest ho fa malgrat que el Chiron és el seu amic… Per què li pega? Què podria passar si el Kevin diu que no?
  10. Com és el Black?  Per què prefereix ser un tipus dur? Com li limita això en la vida? Què és el que s'està perdent?